Totes les entrades de Lluís Miró i Solà

EL CARLÍ MARTIRIÀ SERRAT I MIRÓ. El capitost de la frontera.

ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2019.

M.Serrat

 

Continua la lectura de EL CARLÍ MARTIRIÀ SERRAT I MIRÓ. El capitost de la frontera.

SAVALLS: REALIDAD Y LEYENDA.

Lluís Miró i Solà

 

Oleo de Joaquim Vayreda. Colección de la familia Vayreda, J.Vayreda 2

“Solo deben existir – me parece- dos formas de ejercer el libre arbitrio: la fuerza y la astucia”. Josep Pla. El quadern gris. Un Dietari. 24 d’abril de 1918.

 “Quiero Olot y es inútil toda resistencia.— Dios guarde a V. muchos años.- Las Presas, 10 de diciembre de 1873.- Savalls. – A: D. Juan Deu, Alcalde y Jefe.de las Fuerzas Republicanas de Olot.”

“El sanguinario cabecilla Savalls, vendido aventurero, cuya vida de siempre ha sido el pillaje, en nombre de ideas religiosas que ni comprende, ni invoca más que para seducir incautos, ha fusilado seis voluntarios de los del batallón de Targona, de los que guarecían Berga…”. Brigadier Juan Contreras Martínez. Cuartel general de Tresserres. 30 de marzo de 1873.

“Sospecho que la explosión del cañón provocó en Savalls una sonrisa. Su complejidad [de Savalls] constituye un fenómeno que todavía no se ha explicado.” Josep Pla. Un senyor de Barcelona.

Continua la lectura de SAVALLS: REALIDAD Y LEYENDA.

SAVALLS; FETS I LLEGENDA.

Lluís Miró i Solà

J.Vayreda 2

Oli de Joaquim Vayreda. Col·lecció privada de la família Vayreda.

“Només hi deu haver- em sembla- dues formes de l’exercici del lliure arbitri: la força i l’astúcia”. Josep Pla. El quadern gris. Un Dietari. 24 d’abril de 1918.

Quiero Olot y es inútil toda resistència.— Dios guarde a V. muchos años.- Las Presas, 10 de diciembre de 1873.- Savalls. – A: D. Juan Deu, Alcalde y Jefe.de las Fuerzas Republicanas de Olot.”

“El sanguinario cabecilla Savalls, vendido aventurero, cuya vida de siempre ha sido el pillaje, en nombre de ideas religiosas que ni comprende, ni invoca más que para seducir incautos, ha fusilado seis voluntarios de los del batallón de Targona, de los que guarecían Berga…”. Brigadier Juan Contreras Martínez. Quarter general de Tresserres. 30 de març de 1873.

“Sospito que l’explosió del canó degué fer somriure Savalls. La seva complexitat [de Savalls] és un fenomen que està, encara, per explicar.” Josep Pla. Un senyor de Barcelona.

Continua la lectura de SAVALLS; FETS I LLEGENDA.

EL GENERAL RAFAEL TRISTANY A CORTSAVÍ (MAIG DE 1872)

firma RT

Apèndix a l’escrit “El Vallespir, refugi de reis i trabucaires carlistes”

Introducció.-

Havent transcorregut tres anys d’ençà que vaig escriure “El Vallespir, refugi de reis i trabucaires carlistes”, publicat en aquesta mateixa web, he conegut algunes cartes manuscrites que el general Rafael Tristany va redactar mentre romania a can Calarís de Cortsaví durant la primavera de 1872.

Continua la lectura de EL GENERAL RAFAEL TRISTANY A CORTSAVÍ (MAIG DE 1872)

EDWARD KIRKPATRICK DE CLOSEBURN I LA DARRERA CARLINADA A CATALUNYA.

"Nouvilas presoner". Fotografia de la pintura de Joaquím Vayreda. Col·lecció privada de la família Vayreda. “Nouvilas presoner”. Fotografia de la pintura de Joaquím Vayreda. Col·lecció privada de la família Vayreda.[/caption]

 

  1. Dades del llibre de Kirkpatrick de Closeburn
  2. L’autor i l’estructura de la narració.
  3. Precedents de la darrera guerra carlista, segons Kirkpatrick: l’afer dels “matrimonis espanyols” (1846) i la guerra dels matiners.
  4. L’activitat diplomàtica: l’oficina carlista de Londres i la intervenció alemanya.
  5. La tercera guerra carlista a Catalunya, vista per Kirkpatrick
  6. Catalunya en el pla estratègic de Carlos VII. La lluita guerrillera i l’aversió dels catalans al comandament central.
  7. Alguns oblits de Kirkpatrick.

7.1. La pèssima relació entre Alfonso i els principals comandants carlistes catalana.
7.2. Els “dies foscos de 1872”: Saragatal i Estartús
7.3. La trobada de l’Hostal de la Corda.
7.4. El consell de guerra incoat a Savalls.
7.5. Afusellaments de presoners.

8. Notes Finals.
Continua la lectura de EDWARD KIRKPATRICK DE CLOSEBURN I LA DARRERA CARLINADA A CATALUNYA.

EL PROCESO DE LOS TRABUCAIRES (Perpiñán, 1845-1846).

 


EL PROCESO DE LOS TRABUCAIRES (Perpiñán,1845-46)

El proceso político.

Lluís Miró Solà


ADVERTENCIA. El autor no autoriza la reproducción de este escrito por ningún medio, tanto si ésta se llevara a cabo con finalidad de lucro como a título desinteresado. La cita de partes del escrito deberá indicar el título, el autor y que ha sido editado en la web segledinou.cat en el año 2016.

trabucayres_4[1]


“Cualquier proceso judicial incoado como consecuencia de una guerra o de un enfrentamiento político, es político.” Tony Judt. Postwar. Continua la lectura de EL PROCESO DE LOS TRABUCAIRES (Perpiñán, 1845-1846).

TIEMPO DE LUCHA OBRERA (1854-1856)

TIEMPO DE  LUCHA OBRERA

El nacimiento del sindicalismo

Lluís Miró i Solà

ADVERTENCIA: El autor de este escrito no autoriza su reproducción por ningún medio, aunque ésta se llevara a cabo sin finalidad de lucro. Las citas deberán indicar el nombre del autor, el título y que el escrito ha sido editado por la web SEGLEDINOU.CAT en el año 2017.

societat-i-conflicte-social-al-segle-xix-20-728[2] Incendi del vapor Bonaplata

  1. Algunos antecedentes de la lucha obrera.
  2. Las huelgas de las selfactinas (1854)
  3. La intervención del Estado: la ejecución de Josep  Barceló Cassadó.
  4. De la huelga general de julio de 1855 al final del bienio progresista.
  5. Aproximaciones para el análisis. 

Continua la lectura de TIEMPO DE LUCHA OBRERA (1854-1856)