Totes les entrades de Lluís Miró i Solà

TEMPS DE REVOLTA OBRERA (1854-1856)

El naixement del sindicalisme

ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2017.
societat-i-conflicte-social-al-segle-xix-20-728[2] Incendi del vapor Bonaplata
Incendi del Vapor Bonaplata (1835)

Lluís Miró Solà

 

  1. Alguns antecedents de la lluita obrera.
  2. Les vagues de les selfactines (1854).
  3. La intervenció de l’Estat: l’execució de Josep Barceló Cassadó.
  4. De la vaga general de juliol de 1855 a la fi del bienni progressista.
  5. Aproximacions per a l’anàlisi. 

5.1. L’Estat, els empresaris i els treballadors.
5.2. L’ombra de la guerra dels matiners i la “qüestió catalana”.
5.3. Primera etapa; la destrucció de màquines: traient partit de la  lliçó d’Eric J. Hobsbawm.
5.4. Segona etapa: l’associacionisme obrer.

Continua la lectura de TEMPS DE REVOLTA OBRERA (1854-1856)

ELS BANYS D’ARLES

Article que va ser publicat en castellà pel “Diario de Barcelona” el dia 14 de juny de 1855 (planes 4807, 08 i 09).

Autor de l’article: Joan Mañé i Flaquer.

Introducció, traducció, i comentaris a peu de plana: Lluís Miró i Solà.

 Introducció: l’autor de l’article.

Joan Mañé i Flaquer (1823- 1901) sobretot va ser periodista. Llicenciat en Filosofia i Lletres; catedràtic de llengua castellana i de llatí per la Universitat de Barcelona. S’especialitzà en la crítica teatral, malgrat que no va menystenir altres gèneres del periodisme.

Joan Mañé i Flaquer (1823-1901).
Joan Mañé i Flaquer (1823-1901).

Havent estat nomenat director del Diario de Barcelona, a partir de 1854 i degut a l’efervescència social que hom visqué durant aquell període, va capgirar el contingut del periòdic, en el sentit que li donà opinió pròpia en els afers polítics i socials. Fins llavors, el diari espanyol més antic, entre els que es publicaven regularment, s’havia sostingut com a gaseta de notícies i de publicitat- oficial, oficiosa i comercial- bandejat l’opinió al recó de la reproducció parcial i eclèctica d’altres escrits publicats en la premsa espanyola i estrangera, tot citant les fonts amb el nom de llurs capçaleres.

Continua la lectura de ELS BANYS D’ARLES

LOS BAÑOS DE ARLES

Artículo publicado por el Diario de Barcelona de 14 de junio de 1855 (páginas 4807, 08 y 09)

Autor del artículo: Joan Mañé y Flaquer.

Introducción y comentarios a pie de página: Lluís Miró i Solà.

 Introducción: el autor del artículo.

Joan Mañé y Flaquer (1823- 1901) fue, ante todo, un periodista. Licenciado en Filosofía y Letras. Catedrático de lengua castellana y de latín en la Universidad de Barcelona. Aunque se especializó en crítica teatral, no menospreció otros géneros periodísticos.

El autor: Joan Mañé y Flaquer.
El autor: Joan Mañé y Flaquer.

Siendo director del Diario de Barcelona, a partir de 1854 y con motivo de la efervescencia social de aquellos años, dio un giro al contenido del periódico, en el sentido de dotarlo de opinión propia en asuntos políticos y sociales. Hasta el momento, el periódico español más antiguo, entre los de publicación regular, se había mantenido como gaceta de noticias y de publicidad- oficiosa, oficial y comercial- recluyendo la opinión a la reproducción parcial y ecléctica de diferentes escritos publicados por otros periódicos españoles y extranjeros, a los cuales siempre se citaba con el nombre de su cabecera.

Continua la lectura de LOS BAÑOS DE ARLES

EL CASO FONTANELLAS (1845-1865) La verdad judicial y la lucha de clases.

 


ADVERTENCIA. El autor no autoriza la reproducción de este escrito por ningún medio, tanto si ésta se llevara a cabo con finalidad de lucro como a título desinteresado. La cita de partes del escrito deberá indicar el título, el autor y que ha sido editado en la web segledinou.cat en el año 2016.


 

“¿Por qué, si ciertamente se hizo justicia, no hubo equidad?” Conrad Roure. Memorias de mi larga vida.

El supuesto Claudio Fontanellas
El supuesto Claudio Fontanellas

“Las sentencias son verdades oficiales, que coinciden, o no, con la verdad real…” Joan Piqué Vidal, abogado. Declaración ante la comisión de investigación sobre el fraude y la evasión fiscal y las prácticas de corrupción política. Parlament de Catalunya. 22 de junio de 2015.

“El historiador que observa el funcionamiento de una sociedad en un momento de la evolución relativamente estable, percibe el Derecho como revelador de las reglas de este funcionamiento.” Pierre Vilar. Historia del Derecho, Historia Total.

“Hubiese podido vivir el resto de mi vida con Dickie […] si no hubiera sido que aquel día se me ocurrió vestirme con la ropa de Dickie…” Patrícia Highsmith. El talentoso Mr. Ripley

Continua la lectura de EL CASO FONTANELLAS (1845-1865) La verdad judicial y la lucha de clases.

Imatges “Lluites del Segle Dinou”

BAJO DOS O TRES BANDERAS. Crónica periodística de la guerra de los matiners (1846-1849). 1ª parte.

Contenido 1ª parte:  Introducción. Antecedentes: “trabucaires”, carlistas y “jamancios”. La primera etapa del alzamiento de los matiners. La revolución de 1848 en Francia y la segunda etapa del alzamiento.

Continua la lectura de BAJO DOS O TRES BANDERAS. Crónica periodística de la guerra de los matiners (1846-1849). 1ª parte.

L’ASSASSINAT DE LA BARONESSA DE SENALLER (1855). L’honor dels poderosos, l’envejós social i el relat romàntic.

ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2016.
El cos de Blas Durana
El cos de Blas Durana

Creo que, en realidad, el honor no es una cualidad moral concreta, sino más bien algo exterior, algo que solo existe si públicamente se le reconoce, algo en forma de palabras, o de signos, o de costumbres, algo en suma, hecho solo de apariencias y convencional. Y, sin embargo, cuanta gente ha dado la vida o se la ha quitado a otros en nombre del honor personal, o familiar, o social!. También me parece innegable que es un concepto que siempre ha tenido características claramente clasistas… Comandant Luis Otero Fernández. Las virtudes militares: el honor. El País, 22.06.1978 Continua la lectura de L’ASSASSINAT DE LA BARONESSA DE SENALLER (1855). L’honor dels poderosos, l’envejós social i el relat romàntic.