Totes les entrades de Lluís Miró i Solà

BAJO DOS O TRES BANDERAS. Crónica periodística de la guerra de los matiners (1846-1849). 3ª parte.

Contenido 3ª parte:  La guerra durante el otoño de 1848. El complot descubierto en Barcelona. Deserciones importantes en el bando rebelde. La batalla de Avinyó y sus consecuencias. La deposición de armas de Poses y Montserrat.  Más noticias de la guerra.

Continua la lectura de BAJO DOS O TRES BANDERAS. Crónica periodística de la guerra de los matiners (1846-1849). 3ª parte.

BAJO DOS O TRES BANDERAS. Crónica periodística de la guerra de los matiners (1846-1849). 4ª parte.

Contenido 4ª parte:   Invierno de 1848-49: el artículo del periódico La España y el enfrentamiento en las Cortes de los anteriores capitanes generales de Cataluña, generales Pavía y Fernández de Córdova. La batalla del Pasteral y la derrota posterior de los republicanos de Narcís Ametller. El manifiesto de La Garriga. La guerra hasta la primavera de 1849. Primavera de 1849: intento frustrado de Montemolín de entrar en el Principado, detención de Marçal y fusilamiento de Planademunt. La batalla del santuario de la Mare de Déu de Pinós. En fin de la guerra.

Continua la lectura de BAJO DOS O TRES BANDERAS. Crónica periodística de la guerra de los matiners (1846-1849). 4ª parte.

BAJO DOS O TRES BANDERAS. Crónica periodística de la guerra de los matiners (1846-1849). 5ª parte.

Contenido  5ª parte:  Las razones. El éxito y la caída sorprendentes del alzamiento. Algunos personajes simbólicos : Los Tristany, nobleza rural, señores de la guerra y último símbolo del antiguo régimen, Ramon Serra Monclús, comisario de protección y seguridad pública, Rafael Sala i Domènec. Planademunt,  Francesc Baliarda i Ribó, alias Noi Baliarda y Josep Estartús i Aiguabella.

  Continua la lectura de BAJO DOS O TRES BANDERAS. Crónica periodística de la guerra de los matiners (1846-1849). 5ª parte.

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (1ra. Part.)

(versión en castellano)

Introducció.
1. Antecedents: trabucaires, carlins i “camancios”…
2. La primera etapa de l’alçament dels matiners 
3. La revolució de 1848 a França i la segona etapa de l’alçament.

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (1ra. Part.)

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (2ona. Part)

 

  1. Els segrestos de Sants.
  2. La guerra durant la primavera de 1848.
  3. La qüestió de l’entrada del general Cabrera i les diferències entre els carlins catalans i els espanyols.
  4. La guerra durant l’estiu de 1848.
  5. El pas de l’Ebre de Cabrera: la repressió de la població del Maestrat, del Montsià i de la Franja.

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (2ona. Part)

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (3ra. Part)

 

  1. La guerra durant la tardor de 1848. El complot descobert a Barcelona. Desercions importants en el camp rebel.
  2. La batalla d’Avinyó i les conseqüències que portà. 
  3. La deposició d’armes de Poses i Montserrat.
  4. Més notícies de la guerra. 

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (3ra. Part)

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (4a. Part)

 

  1. Hivern de 1848-49: l’article del diari “La España” i l’enfrontament a les Corts entre els anteriors capitans generals de Catalunya, generals Pavia i Fernández de Córdoba.
  2. La batalla del Pasteral i la derrota posterior dels republicans de Narcís Ametller. 
  3. El manifest de la Garriga.
  4. La guerra fins la primavera de 1849.
  5. Primavera de 1849: intent frustrat de Montemolin d’entrar al Principat,  detenció de Marçal i afusellament d’en Planademunt. El  foc del santuari de la Mare de Déu de Pinós.
  6. La fi de la guerra.

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (4a. Part)

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (5a. Part)

 

  1. Les raons.
  2. El reeiximent i la davallada sorprenents de l’alçament..
  3. Alguns personatges simbòlics.
    21.1 Els Tristany, noblesa rural, senyors de la guerra   i darrer   símbol de l’antic règim..
    21.2.
    Ramon Serra i Monclús, comissari de protecció   i seguretat  pública..
    21.3. Rafael Sala i Domènec, Planademunt..
    21.4. Francesc Baliarda i Ribó, el Noi Baliarda..
    21.5. Josep Estartus i Aiguabella..

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (5a. Part)

EL PROCÉS DELS TRABUCAIRES (Perpinyà, 1845- 1846). El procés polític.


ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2016. trabucayres_4[1]


Qualsevol procés judicial incoat com a conseqüència d’una guerra o d’un enfrontament polític, és polític. Tony Judt. Postwar.

(Edició Castellana)

Continua la lectura de EL PROCÉS DELS TRABUCAIRES (Perpinyà, 1845- 1846). El procés polític.

EL CAS FONTANELLAS (1845-1865) La veritat judicial i la lluita de classes.

 


ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2016.


 

“Per quina causa, si certament es va fer justícia, no hi va haver equitat?” Conrad Roure . Memòries de la meva llarga vida.

 el pretès Claudi Fontanellas
el pretès Claudi Fontanellas

“Les sentències són unes veritats oficials, que coincideixen o no amb la veritat real…” Joan Piqué Vidal, advocat. (Declaració davant de la comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscals i les pràctiques de corrupció política. Parlament de Catalunya. 22 de juny de 2015.)

“El historiador que observa el funcionament  d’una societat en un moment evolutiu relativament estable, veu el dret com a revelador de les regles d’aquest funcionament”.  Pierre Vilar. Història del Dret, Història Total.

“Hagués pogut viure amb en Dickie la resta de la seva vida […] si no fos que aquell dia se’m va ocórrer de posar-me la roba d’en Dickie …” Patrícia Highsmith.  El talentós Mr.Ripley.

Continua la lectura de EL CAS FONTANELLAS (1845-1865) La veritat judicial i la lluita de classes.