Totes les entrades de Lluís Miró i Solà

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (3ra. Part)

 

  1. La guerra durant la tardor de 1848. El complot descobert a Barcelona. Desercions importants en el camp rebel.
  2. La batalla d’Avinyó i les conseqüències que portà. 
  3. La deposició d’armes de Poses i Montserrat.
  4. Més notícies de la guerra. 

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (3ra. Part)

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (4a. Part)

 

  1. Hivern de 1848-49: l’article del diari “La España” i l’enfrontament a les Corts entre els anteriors capitans generals de Catalunya, generals Pavia i Fernández de Córdoba.
  2. La batalla del Pasteral i la derrota posterior dels republicans de Narcís Ametller. 
  3. El manifest de la Garriga.
  4. La guerra fins la primavera de 1849.
  5. Primavera de 1849: intent frustrat de Montemolin d’entrar al Principat,  detenció de Marçal i afusellament d’en Planademunt. El  foc del santuari de la Mare de Déu de Pinós.
  6. La fi de la guerra.

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (4a. Part)

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (5a. Part)

 

  1. Les raons.
  2. El reeiximent i la davallada sorprenents de l’alçament..
  3. Alguns personatges simbòlics.
    21.1 Els Tristany, noblesa rural, senyors de la guerra   i darrer   símbol de l’antic règim..
    21.2.
    Ramon Serra i Monclús, comissari de protecció   i seguretat  pública..
    21.3. Rafael Sala i Domènec, Planademunt..
    21.4. Francesc Baliarda i Ribó, el Noi Baliarda..
    21.5. Josep Estartus i Aiguabella..

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (5a. Part)

EL PROCÉS DELS TRABUCAIRES (Perpinyà, 1845- 1846). El procés polític.


ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2016. trabucayres_4[1]


Qualsevol procés judicial incoat com a conseqüència d’una guerra o d’un enfrontament polític, és polític. Tony Judt. Postwar.

(Edició Castellana)

Continua la lectura de EL PROCÉS DELS TRABUCAIRES (Perpinyà, 1845- 1846). El procés polític.

EL CAS FONTANELLAS (1845-1865) La veritat judicial i la lluita de classes.

 


ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2016.


 

“Per quina causa, si certament es va fer justícia, no hi va haver equitat?” Conrad Roure . Memòries de la meva llarga vida.

 el pretès Claudi Fontanellas
el pretès Claudi Fontanellas

“Les sentències són unes veritats oficials, que coincideixen o no amb la veritat real…” Joan Piqué Vidal, advocat. (Declaració davant de la comissió d’investigació sobre el frau i l’evasió fiscals i les pràctiques de corrupció política. Parlament de Catalunya. 22 de juny de 2015.)

“El historiador que observa el funcionament  d’una societat en un moment evolutiu relativament estable, veu el dret com a revelador de les regles d’aquest funcionament”.  Pierre Vilar. Història del Dret, Història Total.

“Hagués pogut viure amb en Dickie la resta de la seva vida […] si no fos que aquell dia se’m va ocórrer de posar-me la roba d’en Dickie …” Patrícia Highsmith.  El talentós Mr.Ripley.

Continua la lectura de EL CAS FONTANELLAS (1845-1865) La veritat judicial i la lluita de classes.

EL COMISSARI RAMON SERRA MONCLÚS I LA RONDA DE JERONI TARRÉS (1848- 1855).


ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2016.


 

Les classes dirigents, l’Estat i el terror policial.

“Durante los últimos once años hemos visto sustraídos a la acción de los tribunales reos de los más atroces y repugnantes delitos para ser premiados con destinos de policía” (El diputat Estanislau Figueras a les Corts españoles -16 de novembre de 1855- ).  

Continua la lectura de EL COMISSARI RAMON SERRA MONCLÚS I LA RONDA DE JERONI TARRÉS (1848- 1855).

EL VALLESPIR, REFUGI DE REIS I TRABUCAIRES CARLISTES.


ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2016.


“Los Pirineos Orientales no coinciden con el cliché de la Francia rural conservadora, porqué era un territorio muy polarizado entre el legitimismo y el republicanismo radical. Las zonas legitimistas se distribuían en la Salanca, el Vallespir, la alta Cerdaña y a lo largo del rio Tec.”

“El Rosellón fue un taller conspirativo de larga tradición y Perpiñán centro de reunión de diversas juntas clandestinas entre 1869 y 1871.”

Lluís Ferran Toledano González. UAB. Exilios en la Europa mediaterránea. Refugio militar y santuario político: el exilio carlista en los Pirineos Orientales, 1868-1877.

Continua la lectura de EL VALLESPIR, REFUGI DE REIS I TRABUCAIRES CARLISTES.

EXILAT EN EL SEU PROPI PAIS

ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2016.

La Retirada, en janvier 1939 […] ouvrait “la chronologie des années noires 1939-1945”, marqués en 1940 par un troisième cataclysme, l’aiguat, la crue catastrophique d’octobre qui dévasta le département, quelques mois après la terrible défaite de la France face l’Allemagne nazie. Raymond Sala. Histoire et mémoires pyrénéennes.

Cosme Campsolines a Ceret després de la guerra. Foto publicada per Jordi Carreres.
Cosme Campsolines a Ceret després de la guerra. Foto publicada per Jordi Carreres.

Continua la lectura de EXILAT EN EL SEU PROPI PAIS