Arxiu d'etiquetes: carlistes

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (1ra. Part.)

(versión en castellano)

Introducció.
1. Antecedents: trabucaires, carlins i “camancios”…
2. La primera etapa de l’alçament dels matiners 
3. La revolució de 1848 a França i la segona etapa de l’alçament.

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (1ra. Part.)

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (2ona. Part)

 

  1. Els segrestos de Sants.
  2. La guerra durant la primavera de 1848.
  3. La qüestió de l’entrada del general Cabrera i les diferències entre els carlins catalans i els espanyols.
  4. La guerra durant l’estiu de 1848.
  5. El pas de l’Ebre de Cabrera: la repressió de la població del Maestrat, del Montsià i de la Franja.

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (2ona. Part)

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (3ra. Part)

 

  1. La guerra durant la tardor de 1848. El complot descobert a Barcelona. Desercions importants en el camp rebel.
  2. La batalla d’Avinyó i les conseqüències que portà. 
  3. La deposició d’armes de Poses i Montserrat.
  4. Més notícies de la guerra. 

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (3ra. Part)

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (4a. Part)

 

  1. Hivern de 1848-49: l’article del diari “La España” i l’enfrontament a les Corts entre els anteriors capitans generals de Catalunya, generals Pavia i Fernández de Córdoba.
  2. La batalla del Pasteral i la derrota posterior dels republicans de Narcís Ametller. 
  3. El manifest de la Garriga.
  4. La guerra fins la primavera de 1849.
  5. Primavera de 1849: intent frustrat de Montemolin d’entrar al Principat,  detenció de Marçal i afusellament d’en Planademunt. El  foc del santuari de la Mare de Déu de Pinós.
  6. La fi de la guerra.

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (4a. Part)

A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (5a. Part)

 

  1. Les raons.
  2. El reeiximent i la davallada sorprenents de l’alçament..
  3. Alguns personatges simbòlics.
    21.1 Els Tristany, noblesa rural, senyors de la guerra   i darrer   símbol de l’antic règim..
    21.2.
    Ramon Serra i Monclús, comissari de protecció   i seguretat  pública..
    21.3. Rafael Sala i Domènec, Planademunt..
    21.4. Francesc Baliarda i Ribó, el Noi Baliarda..
    21.5. Josep Estartus i Aiguabella..

Continua la lectura de A L’EMPARA DE DUES O TRES BANDERES. Crònica periodística de la guerra dels matiners (1846-1849). (5a. Part)

EL PROCÉS DELS TRABUCAIRES (Perpinyà, 1845- 1846). El procés polític.


ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2016. trabucayres_4[1]


Qualsevol procés judicial incoat com a conseqüència d’una guerra o d’un enfrontament polític, és polític. Tony Judt. Postwar.

(Edició Castellana)

Continua la lectura de EL PROCÉS DELS TRABUCAIRES (Perpinyà, 1845- 1846). El procés polític.

EL VALLESPIR, REFUGI DE REIS I TRABUCAIRES CARLISTES.


ADVERTIMENT. L’autor d’aquest escrit no n’autoritza la reproducció per cap medi, això fos portat a terme amb finalitat o no, de lucre. En la cita de parts de l’escrit esdevé obligat d’indicar el nom de l’autor, el títol i que ha estat editat a la web SEGLEDINOU.CAT, l’any 2016.


“Los Pirineos Orientales no coinciden con el cliché de la Francia rural conservadora, porqué era un territorio muy polarizado entre el legitimismo y el republicanismo radical. Las zonas legitimistas se distribuían en la Salanca, el Vallespir, la alta Cerdaña y a lo largo del rio Tec.”

“El Rosellón fue un taller conspirativo de larga tradición y Perpiñán centro de reunión de diversas juntas clandestinas entre 1869 y 1871.”

Lluís Ferran Toledano González. UAB. Exilios en la Europa mediaterránea. Refugio militar y santuario político: el exilio carlista en los Pirineos Orientales, 1868-1877.

Continua la lectura de EL VALLESPIR, REFUGI DE REIS I TRABUCAIRES CARLISTES.